Es tracta d'un dels dos treballs guanyadors del I Premi d'Investigació Jesús Moncada. L'activitat coincideix amb la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna i el 35 aniversari de la Declaració de Mequinensa.
«Memòria, oralitat i ironia a la narrativa de Jesús Moncada» fue uno de los dos trabajos ganadores, “ex aequo”, de la primera edición de los Premios de Investigación Jesús Moncada que convoca el Ayuntamiento de Mequinenza. Su autor, Artur García, ha ofrecido una charla en el Centre de Estudis Jesús Moncada presentando su obra ante cerca de medio centenar de personas. El acto forma parte de las actividades programadas para conmemorar del Día Internacional de la Lengua Materna y el 35 aniversario de la Declaración de Mequinenza.
En l'acte ha participat Maria Rosa Moncada, germana de l'escriptor de Mequinensa, els regidors Mari Àngels Soler, Antonio Llop, Antonio Sanjuán i Montse Gimeno i Magda Godia, alcaldessa de Mequinensa, que ha anunciat la imminent publicació de les bases per participar en el II Premi d'Investigació Jesús Moncada dotat amb 3.000 euros per al guanyador.
Andreu Villella, el pseudònim amb què es va presentar a concurs, ha començat la seva presentació explicant els motius que el van portar a redactar aquest treball, que va acabar sent la seva tesi doctoral, i centrant-se en els anys 80 quan, ha dit, "es parlava de autors urbans, els moderns, i els rurals, els antics, una cosa molt allunyat de la realitat si ens fixem en l'obra de Moncada ". En el seu treball, com el seu propi títol indica, s'ha fixat en l'estreta relació entre la memòria, l'oralitat i la ironia en la narrativa de l'autor mequinensà. Si bé reconeixia que "Camí de Sirga", l'obra universal de Montcada traduïda a més de 20 idiomes, "és difícil de llegir" assegurava que es tracta d'una novel·la molt ben pautada "i molt més divertida quan la tornes a llegir". Recordava que "arran de la seva lectura, en quart d'Educació Secundària, és quan vaig començar a interessar-me per Jesús Moncada".
Entre les conclusions, a les quals ha arribat buscant punts en comú en els textos de l'escriptor, s'aturava en què els tres conceptes, memòria, oralitat i ironia, són la base de la literatura de Montcada. Afirma que la memòria oral "és el mecanisme que l'activa tot" i a partir de la qual "reconstrueix la memòria col·lectiva per posar-la en dubte a través de la ironia", molt present en tot l'obra de l'autor mequinensà. Un fet que es plasma "en l'esforç evocador dels seus personatges per demostrar, irònicament, la fragilitat d'aquesta pugna" en una Mequinensa obstinada a "crear mites, com els" llaüters "o els partits de futbol, per quedar bé en la història davant la seva desaparició "per la construcció de l'embassament de Riba-roja.