Castell de Mequinensa

Visites guiades al Castell de Mequinensa

El Castell de Mequinensa és un castell-palau gòtic de finals del segle XIV i principis del XV encara que va mantenir el seu ús militar fins a la primera meitat del segle XX. Actualment, el Castell i els seus voltants són propietat privada de la Fundació Endesa. Aquesta situat a la part alta d'un turó, a uns 185 metres sobre el nivell del mar, enclavament estratègic i únic que ofereix una espectacular panoràmica de les confluències dels rius Segre, Cinca i Ebre, coneguda com "Aiguabarreig".

Reserva visita guiada gratuïta al Castell de Mequinensa

El Castillo de Mequinenza es una propiedad privada de la Fundación ENDESA. El Ayuntamiento de Mequinenza a través de los Museos de Mequinenza gestiona las visitas guiadas en el horario marcado por la Fundación ENDESA. Las plazas son limitadas.

Les visites guiades a les zones delimitades per la Fundació Endesa són gratuïtes i es realitzen tots els dimarts laborables en horari de 10:30 a 12:30 hores a excepció del mes d'agost i festius.
 

Per reservar visita guiada cal contactar amb els Museus de Mequinensa al correu info@museosdemequinenza.com o al telèfon 974 46 47 05 (de lunes a viernes de 09:00 a 13:00 horas). Al finalizar la visita al Castell de Mequinensa se puede realizar la visita guiada a los Museus de Mequinensa.

Ebre i castell

Característiques

El Castell de Mequinensa s de forma quadrangular irregular, amb sis torres rectangulars i una setena pentagonal que és fruit d'una reforma del segle XVII. Es troba situat sobre un esperó a 185 m de desnivell albirant la confluència dels rius Segre, Cinca i Ebre. Està protegit al vessant sud per una escarpada vessant en la qual són visibles les restes d'una muralla medieval que descendeix buscant el riu Segre i en el costat nord la protecció defensiva prové d'un fossat creat artificialment.

El acceso al Castillo se realiza por su flanco meridional, a través de una puerta con arco de medio punto protegida por dos torres. El interior se organiza alrededor de un patio descubierto sobre el que se articulan las dependencias y cuenta con un aljibe excavado directamente en la roca. En el sur tiene tres arcadas apuntadas y en el ala norte conserva una escalera que conduce a la segunda planta. Una de las dependencias más características es la Sala Capitular que ha conservado los arcos góticos apuntados originales que sustentan la techumbre de vigas de madera.

El Castillo de Mequinenza está incluido dentro de la relación de castillos considerados Bienes de Interés Cultural (BIC) en virtud de lo dispuesto en la disposición adicional segunda de la Ley 3/1999, de 10 de marzo, del Patrimonio Cultural Aragonés. Este listado fue publicado en el Boletín Oficial de Aragón del día 22 de mayo de 2006.

Història del Castell de Mequinensa

Sobre la frontera misma de Aragón, ríndele el Segre sus caudales recién confundidos con los del Cinca, y en el amenísimo confluente, en aquel trifinio, por decirlo así, de las tres provincias aragonesas que por poco no viene a concidir con el de los tres reinos que formaban la coronilla, asiéntase una antigua y noble villa colocada en medio de tres grandes ríos, como para hacer al principal los honores de la despedida

 José María Quadrado (1844). Recuerdos y bellezas de España.

No hi ha dubte que van habitar aquestes terres ibers i romans que van haver de ocupar i fortificar aquest estratègic emplaçament. Al segle VIII, el lloc va ser una torre defensiva àrab construïda per la tribu berber dels Miknasa, que van donar el nom a la població. Probablement el seu nom, apareix el topònim actual de Mequinensa.

Després d'una breu conquesta per part d'Alfonso I el Batallador en 1139, la població cau definitivament en mans cristianes en 1185 amb la conquesta de Ramon Berenguer IV. Alfons II d'Aragó en casar-se amb donya Sancha va donar a aquesta la vila de Mequinensa. Se sap que en 1192, el mateix rei la cedeix al Comte d'Urgell. Del domini dels Urgell, el castell i la vila van passar a mans de Ramon Guillem de Montcada i per successió hereditària als marquesos d'Aitona i posteriorment als Ducs de Medinaceli.

En 1288, el castillo de Mequinenza se convierte en la prisión de Carlos II de Anjou Príncipe de Salerno, hijo de Carlos de Anjou, rey de Nápoles y Sicilia tras convertirse en prisionero de Alfonso III cuando disputaba la Corona de Sicilia. Fray Miguel de Salas indicaba la importancia del Castillo de Mequinenza ya que «a un príncipe tan grande no se le daría palacio que no fuera proporcionado a la grandeza y soberanía de su persona».

Amb l'arribada de noves formes de guerra i la Guerra de Successió (1701-1713), el Castell de Mequinensa reforça la seva posició defensiva condicionant i ampliant les seves muralles i baluards.

Durante la Guerra de la Independencia, el ejército francés de Napoleón consideraba la posición de Mequinenza como «la llave estratégica del Ebro». La población y el Castillo resistieron durante tres embates acometidos por los franceses durante 1808. Los ataques se reanudaron en junio de 1809 nuevamente con derrota francesa. El general francés Musnier decidió conducir la artillería creando un nuevo camino para acercar los hombres y la artillería al castillo. Dos meses más tarde, los franceses ocupaban las principales posiciones a orillas del Ebro y del Segre, saquean la villa y tras haber destruido las principales defensas del castillo, la guarnición española se rinde con honores.

La conquesta del Castell de Mequinensa va suposar una de les grans victòries a la vall de l'Ebre, per la qual cosa causa del seu gran importància van decidir inscriure-la en l'Arc del Triomf de París sota el nom de Madrid, Plasencia i Nàpols.

"Vue de Mequinenza dessinée de la rive droite de l'Ebre". Grabado de Richard Wahl (1810).

Entre 1820 i 1823 va adquirir un paper destacat suportant importants atacs carlistes i conservant una petita guarnició militar que va durar fins a principis del segle XX quan a poc a poc el Castell de Mequinensa queda en un estat d'abandó progressiu.

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) passa a ser un lloc d'observació i un cop finalitzada la guerra torna a quedar en ruïnes. L'empresa ENHER (Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana) construeix l'embassament de Mequinensa i Riba-roja, i reconstrueix alhora el Castell de Mequinensa com a residència privada el 1959. 

Considerat avui dia un dels millors castells que l'art gòtic va llegar a la Corona d'Aragó, constitueix un dels punts d'interès històric més importants de Mequinensa.