Visites guiades al Castell de Mequinensa
El Castell de Mequinensa és un castell-palau gòtic de finals del segle XIV i principis del XV encara que va mantenir el seu ús militar fins a la primera meitat del segle XX. Actualment, el Castell i els seus voltants són propietat privada de la Fundació Endesa. Aquesta situat a la part alta d'un turó, a uns 185 metres sobre el nivell del mar, enclavament estratègic i únic que ofereix una espectacular panoràmica de les confluències dels rius Segre, Cinca i Ebre, coneguda com "Aiguabarreig".
Reserva visita guiada gratuïta al Castell de Mequinensa
El Castell de Mequinensa és una propietat privada de la Fundació ENDESA. L'Ajuntament de Mequinensa a través dels Museus de Mequinensa gestiona les visites guiadsa gratuïtes en l'horari marcat per la Fundació ENDESA.
Per reservar visita guiada cal contactar amb els Museus de Mequinensa al correu info@museosdemequinenza.com o al telèfon 974 46 47 05. Al finalizar la visita al Castell de Mequinensa se puede realizar la visita guiada a los Museus de Mequinensa.
Característiques
El Castell de Mequinensa s de forma quadrangular irregular, amb sis torres rectangulars i una setena pentagonal que és fruit d'una reforma del segle XVII. Es troba situat sobre un esperó a 185 m de desnivell albirant la confluència dels rius Segre, Cinca i Ebre. Està protegit al vessant sud per una escarpada vessant en la qual són visibles les restes d'una muralla medieval que descendeix buscant el riu Segre i en el costat nord la protecció defensiva prové d'un fossat creat artificialment.
L'accés al Castell es realitza pel seu flanc meridional, a través d'una porta amb arc de mig punt protegida per dues torres. L'interior s'organitza al voltant d'un pati descobert sobre el qual s'articulen les dependències i compta amb un aljub excavat directament a la roca. Al sud té tres arcades apuntades i en l'ala nord conserva una escala que condueix a la segona planta. Una de les dependències més característiques és la Sala Capitular que ha conservat els arcs gòtics apuntats originals que sustenten el sostre de bigues de fusta.
Les constants lluites que va patir el castell i la població van fer que aquests no poguessin expansionar i embellir-, tots dos víctimes també d'incendis i saquejos.
Història del Castell de Mequinensa
Sobre la frontera misma de Aragón, ríndele el Segre sus caudales recién confundidos con los del Cinca, y en el amenísimo confluente, en aquel trifinio, por decirlo así, de las tres provincias aragonesas que por poco no viene a concidir con el de los tres reinos que formaban la coronilla, asiéntase una antigua y noble villa colocada en medio de tres grandes ríos, como para hacer al principal los honores de la despedida
José María Quadrado (1844). Recuerdos y bellezas de España.
No hi ha dubte que van habitar aquestes terres ibers i romans que van haver de ocupar i fortificar aquest estratègic emplaçament. Al segle VIII, el lloc va ser una torre defensiva àrab construïda per la tribu berber dels Miknasa, que van donar el nom a la població. Probablement el seu nom, apareix el topònim actual de Mequinensa.
Després d'una breu conquesta per part d'Alfonso I el Batallador en 1139, la població cau definitivament en mans cristianes en 1185 amb la conquesta de Ramon Berenguer IV. Alfons II d'Aragó en casar-se amb donya Sancha va donar a aquesta la vila de Mequinensa. Se sap que en 1192, el mateix rei la cedeix al Comte d'Urgell. Del domini dels Urgell, el castell i la vila van passar a mans de Ramon Guillem de Montcada i per successió hereditària als marquesos d'Aitona i posteriorment als Ducs de Medinaceli.
El 1288, el castell de Mequinensa es converteix en la presó de Carles II d'Anjou Príncep de Salern, fill de Carles d'Anjou, rei de Nàpols i Sicília després de convertir-se en presoner d'Alfons III quan disputava la Corona de Sicília. Fra Miguel de Sales indicava la importància del Castell de Mequinensa ja que "a un príncep tan gran no se li donaria palau que no fos proporcionat a la grandesa i sobirania de la seva persona".
Amb l'arribada de noves formes de guerra i la Guerra de Successió (1701-1713), el Castell de Mequinensa reforça la seva posició defensiva condicionant i ampliant les seves muralles i baluards.
Durant la Guerra de la Independència, l'exèrcit francès de Napoleó considerava la posició de Mequinensa com "la clau estratègica de l'Ebre". La població i el Castell van resistir durant tres embats empresos pels francesos durant 1808. Els atacs es van reprendre al juny de 1809 novament amb derrota francesa. El general francès Musnier va decidir conduir l'artilleria creant un nou camí per apropar els homes i l'artilleria al castell. Dos mesos més tard, els francesos ocupaven les principals posicions a la vora de l'Ebre i del Segre, saquegen la vila i després d'haver destruït les principals defenses del castell, la guarnició espanyola es rendeix amb honors.
La conquesta del Castell de Mequinensa va suposar una de les grans victòries a la vall de l'Ebre, per la qual cosa causa del seu gran importància van decidir inscriure-la en l'Arc del Triomf de París sota el nom de Madrid, Plasencia i Nàpols.
Entre 1820 i 1823 va adquirir un paper destacat suportant importants atacs carlistes i conservant una petita guarnició militar que va durar fins a principis del segle XX quan a poc a poc el Castell de Mequinensa queda en un estat d'abandó progressiu.
Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) passa a ser un lloc d'observació i un cop finalitzada la guerra torna a quedar en ruïnes. L'empresa ENHER (Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana) construeix l'embassament de Mequinensa i Riba-roja, i reconstrueix alhora el Castell de Mequinensa com a residència privada el 1959.
Considerat avui dia un dels millors castells que l'art gòtic va llegar a la Corona d'Aragó, constitueix un dels punts d'interès històric més importants de Mequinensa.