El Castell de Mequinensa es un castillo-palacio gótico de finales del siglo XIV y principios del XV.
Actualmente, el Castillo y sus aledaños son propiedad privada de la Fundació Endesa.
Esta situado en una colina a unos 185 metros sobre el nivel del mar siendo un enclave estratégico y singular que ofrece una espectacular panorámica de la confluencia de las aguas de los ríos Segre, Cinca y Ebro.
Les visites únicament es fan els dimarts laborables al matí prèvia reserva segons l'horari marcat per la Fundació ENDESA.
Durante el mes de agosto no se realizan visitas debido a periodo vacacional del personal de Fundación Endesa.
Información para la visita al Castillo de Mequinenza
AFORO LIMITADO. IMPRESCINDIBLE RESERVA PREVIA. RECIBIRÁ UN CORREO ELECTRÓNICO DE CONFIRMACIÓN TRAS LA RESERVA.
EL PUNTO DE ENCUENTRO PARA LA VISITA ES LA PLAZA JOAQUÍN TORRES (FRENTE AL TÓTEM DE INFORMACIÓN TURÍSTICA) A LAS 10:30 HORAS
EL ACCESO HASTA EL INTERIOR DEL CASTILLO DE MEQUINENZA SE REALIZARÁ CON COCHES PARTICULARES.
EL ACCESO AL CASTILLO DE MEQUINENZA NO ES APTO PARA AUTOBUSES
AL FINALIZAR LA VISITA SE PUEDE VISITAR OPCIONALMENTE LOS MUSEOS DE MEQUINENZA (MUSEO DE LA HISTORIA + MUSEO DE LA MINA)
Reserva Visites Castell de Mequinensa
Les visites únicament es fan els dimarts laborables al matí prèvia reserva segons l'horari marcat per la Fundació ENDESA.
Rebreu un correu electrònic de confirmació de la vostra visita amb informació sobre el punt de trobada.
A l'acabar la visita al Castell, es pot visitar opcionalment el Museu de la Mina i el Museu de la Història (indiqueu-li al guia en el moment d'iniciar la visita al Castell).
Recreació Històrica del Setge de Mequinensa (1810)
Història del Castell de Mequinensa
No hi ha dubte que van habitar aquestes terres íbers i romans que van ocupar i fortificar aquest estratègic emplaçament. Al segle VIII, va ser una torre defensiva àrab construïda per la tribu berber dels Miknasa, que van donar el nom a la població. Probablement el seu nom, apareix el topònim actual de Mequinensa.
Després d'una breu conquesta per part de Alfons I el Batallador a 1133, la població cau definitivament en mans cristianes en 1149 amb la conquesta de Ramon Berenguer IV. Alfons II d'Aragó a l'casar-se amb Sancha va donar a aquesta la vila de Mequinensa. Se sap que en 1192, el mateix rei la cedeix a Comte d'Urgell. Del domini dels Urgell, el castell i la vila van passar a mans de Ramon Guillem de Montcada i per successió hereditària als Marquesos d'Aitona i posteriorment als Ducs de Medinaceli.
El 1288, el Castell de Mequinensa es converteix en la presó de Carles II d'Anjou, Príncep de Salern, fill de Carles d'Anjou, rei de Nàpols i Sicília després de convertir-se en presoner de Alfons III d'Aragó quan disputava la Corona de Sicília. Fray Miguel de Salas indicava la importància del Castell de Mequinensa ya que «a un príncipe tan grande no se le daría palacio que no fuera proporcionado a la grandeza y soberanía de su persona». Amb l'arribada de noves formes de guerra i la Guerra de Successió (1701-1713), el Castell de Mequinensa reforça la seva posició defensiva condicionant i ampliant les seves muralles i baluards.
Durant la Guerra del Francès, el ejército francés de Napoleó consideraba la posición de Mequinensa como «la llave estratégica del Ebro». La población y el Castillo resistieron durante tres embates acometidos por los franceses. El general francés Musnier decidió conducir la artillería creando un nuevo camino para acercar los hombres y la artillería al castillo. Dos meses más tarde, los franceses ocupaban las principales posiciones a orillas del Ebro y del Segre, saquean la villa y tras haber destruido las principales defensas del castillo, la guarnición española se rinde con honores. La conquista del Castell de Mequinensa supuso una de las grandes victorias en el valle del Ebro, por lo que debido a su gran importancia decidieron inscribirla en el Arco del Triunfo de París bajo el nombre de Madrid, Plasencia y Nápoles.
Entre 1820 i 1823 adquirió un papel destacado soportando importantes ataques carlistas y conservando una pequeña guarnición militar que duró hasta principios del siglo XX cuando poco a poco el Castell de Mequinensa entró en un estado de abandono progresivo. Durant la Guerra Civil Española (1936-1939) pasa a ser un puesto de observación y una vez finalizada la guerra vuelve a quedar definitivamente en ruinas. La empresa ENHER (Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana) construye el embalse de Mequinenza i Ribarroja, y reconstruye a la vez el Castell de Mequinensa como residencia privada en 1959.
Sobre la frontera misma de Aragón, ríndele el Segre sus caudales recién confundidos con los del Cinca, y en el amenísimo confluente, asiéntase una antigua y noble villa colocada en medio de tres grandes ríos, como para hacer al principal los honores de la despedida
«Recuerdos y bellezas de España» José María Quadrado (1844).