El termini per presentar les sol·licituds a aquestes ajudes, que corresponen al curs 2023-2024, finalitza el 31 de maig.
Durant el mes de maig, els estudiants universitaris de Mequinensa poden sol·licitar les Beques de la Fundació Joaquín Torres corresponents al curs 2023-2024. Les bases de la convocatòria d'aquestes ajudes, que enguany arriba a la seva trenta primera edició, es poden consultar al web de l'Ajuntament de Mequinensa. Les sol·licituds es poden presentar fins al 31 de maig. Un cop finalitzat el termini, el Patronat de la Fundació analitzarà individualment cadascuna per comprovar si compleixen amb les bases abans de realitzar l'entrega, en una data encara per determinar.
Aquestes ajudes són complementàries a altres beques i són possibles a la generosa donació de Joaquín Torres, un mequinensà que va fer fortuna a Llatinoamèrica al món editorial. Per poder percebre-les, els estudiants han de complir els requisits fixats a les bases de les convocaries. Hauran d'estar, almenys, cursant segon de la carrera universitària escollida, reunir els requisits acadèmics que l'Estat exigeix a la legislació de beques, haver sol·licitat beca a l'Estat i haver residit els darrers 10 anys ininterrompudament a Mequinensa.
En la convocatòria del curs passat es van lliurar un total de 31 beques per un import de 31.000 euros. Després de tres dècades, la Fundació Joaquín Torres ha atorgat 760 beques per un import de 980.000 euros, que han revertit en la formació superior dels joves de la localitat.
Joaquín Torres ArbiolJoaquín Torres Arbiol és l'emigrant ultramarí més notable i generós de Mequinensa. Va néixer al Poble Vell, l'antic nucli urbà de la localitat desaparegut per la construcció de l'embassament de Riba-roja, el 8 de juny de 1901 i va morir a Buenos Aires el 10 d'agost de 1991.
Aquest filantrop mequinenzà va deixar la seva vila natal als 21 anys per fer el servei militar a Madrid. Allà i com a resultat d'una sèrie de casualitats, va acabar treballant a l'editorial Espasa, la futura i potent Espasa Calpe.
Tan rellevant devia ser el seu rendiment a l'empresa que poc després, el 1926, l'editorial el va enviar a Buenos Aires amb l'objectiu de crear una filial o delegació a la capital argentina. Va compatibilitzar el seu treball, a més, com a comercial d'altres editorials espanyoles com Seix Barral i Cervantes. Es va dedicar a detectar edicions clandestines, fraudulentes, sobretot les vingudes de Xile, així advertia a editorials i llibreries per impedir-ne l'adquisició, lluitant així contra la pirateria. El 1931 es va convertir en propietari de l'editorial Juventud Argentina.