La presentació del llibre va permetre conèixer algunes històries desconegudes i va donar pas a una conversa amena amb el públic sobre el Poble Vell i el trasllat a l'actual nucli urbà de Mequinensa.
El Museu de la Història de Mequinensa va acollir el passat dissabte 13 de juliol a la presentació del llibre “La Catalunya emergida” a càrrec dels seus autors, els periodistes Òscar Palau Just i Jesús Jordi Pinatella, i del fotògraf Josep Maria Montaner Fontarnau. El llibre ofereix una crònica periodística a tot color que rescata les petites històries d'aquells, com Jesús Moncada, que van veure desaparèixer els pobles sota les aigües d'un pantà.
La presentació va començar amb les intervencions dels autors, que van compartir els motius que els van portar a impulsar aquest llibre. En un context de sequera que ha afectat molts embassaments catalans, nombroses restes arqueològiques i patrimonials han sortit a la llum, proporcionant una oportunitat única per documentar i preservar aquestes històries sovint desconegudes i sovint oblidades. Els autors van desgranar les diferents històries contingudes al llibre, amb un èmfasi especial en l'embassament de Riba-roja d'Ebre, que fa 50 anys va negar les poblacions de Faió i Mequinensa.
El fotògraf Josep M. Montaner Fontarnau va explicar també la seva vinculació personal amb Mequinensa, un lloc on ha viatjat freqüentment per motius de treball i amb què sent una connexió especial. Els tres autors van coincidir a destacar la profunda impressió que els va causar la visita als Museus i al Poble Vell de Mequinensa donde pudieron conocer de primera mano la obra pictórica, literaria y fotográfica del escritor mequinenzano Jesús Moncada. De hecho, decidieron incorporar en las primeras páginas del libro el poema que Moncada «Per a escriure a la porta de casa meva» que hoy en día aparece sobre su antigua casa natal en la antigua Mequinenza.
L'acte va finalitzar amb un debat amè entre el públic assistent sobre les històries dels habitants de l'antiga Mequinensa i el seu trasllat a la nova població, amb intervencions personals de les vivències del trasllat així com algunes curiositats i records. Es va ressaltar que Mequinensa és probablement la població més gran que va haver de ser desplaçada per un embassament i els autors del llibre van explicar a partir de la seva experiència que és un dels pocs casos d'èxit on la població ha pogut construir un futur per a les generacions futures .
La jornada va acabar amb un vermut cultural, on els assistents van poder intercanviar impressions amb els autors i adquirir exemplars del llibre, que van ser signats per aquests.