En el decurs de l’acte es va anunciar la posada en marxa de “Sirgant Moncada”, adreçada als centres educatius de la localitat, després que el Govern d’Aragó no hagi convocat el programa “Jesús Moncada” de promoció del català a les aules.
Al costat de les ruïnes de la casa de Jesús Moncada, al Poble Vell —l’antic nucli urbà de Mequinensa, desaparegut arran de la construcció de l’embassament de Riba-roja—, s’ha retut homenatge a l’escriptor el dia que es compleixen 20 anys de la seva mort. Nombrosos veïns, representants institucionals i entitats culturals han participat en una cerimònia literària i musical que ha celebrat la figura de l’autor, considerat un dels grans narradors en llengua catalana de la literatura contemporània.
L’acte ha començat amb una peça titulada Fa molts anys hi havia un poble, composta per Batiste Estruga i interpretada per la Rondalla del Poble, que evoca la memòria de l’antiga Mequinensa, sepultada per l’embassament però ressuscitada en l’obra de Moncada. Tot seguit, Darío Vidallet, regidor de Cultura, ha donat la benvinguda als assistents i ha agraït la implicació de les persones i entitats que han fet possible l’acte.
Ha explicat el desenvolupament de la cerimònia, que “acabarà tancant la maleta en la qual anirem dipositant els llibres de Jesús, simbolitzant aquest trasllat obligat i com a homenatge al seu llegat literari, que guarda celosament un tros de la nostra memòria desapareguda sota les aigües de l’Ebre i de tots aquells que vivim aquí”.
A més de la Rondalla, han participat en l’acte el Cor de Mequinensa, que ha completat la part musical, mentre que el Club de Lectura i el Grup de Teatre Garbinada de l’Associació de la Dona Mequinensana “La Dona” han ofert lectures dramatitzades de fragments d’obres com Camí de Sirga o Històries de la mà esquerraCada intervenció ha estat acompanyada d’un gest simbòlic: dipositar un dels llibres de l’autor a la maleta, com a tribut a la seva obra.
Un dels moments més emotius ha estat el discurs de l’alcalde de Mequinensa, Antonio Sanjuán, que ha volgut subratllar la dimensió literària i humana de l’escriptor. “Jesús Moncada no va ser només un escriptor reconegut —afirmava—, va ser un defensor tenaç de la memòria, de la llengua i de la dignitat d’un poble.” També va destacar la transcendència de la seva obra: “Va immortalitzar una Mequinensa que el progrés va condemnar a desaparèixer, però que ell va rescatar de l’oblit i va convertir en literatura universal”.
Sanjuán ha recordat el valor de la llengua en l’obra de Moncada, escrita en “el català de Mequinensa”, una elecció que, en paraules de l’alcalde, “no va ser casual, sinó un acte de resistència cultural, un compromís amb la veritat i amb la terra”, convertint-la en “un gest valent, clarivident i profundament arrelat”. També ha reivindicat la vigència de l’autor i la seva capacitat per “convertir en literatura el llenguatge dels cafès, dels llaüts, dels miners i dels nostres iaios”.
En un to més crític, Sanjuán ha lamentat que aquest curs no s’hagi convocat el programa autonòmic “Jesús Moncada” de promoció del català a les aules, impulsat pel Govern d’Aragó. “Els ensurts amb les llengües pròpies d’Aragó no s’acaben mai”, ha assenyalat. No obstant això, ha anunciat que l’Ajuntament posarà en marxa una iniciativa pròpia similar de cara al curs vinent sota el nom de “Sirgant Moncada”, adreçada als centres educatius del municipi, “per continuar impulsant la difusió i l’ús de la nostra llengua materna”. Un projecte, ha dit, que ret homenatge “a l’esperit combatiu de Jesús i a la seva capacitat d’anar contra corrent, com feien els sirgadors del riu”.
L’alcalde ha conclòs la seva intervenció recordant que l’obra de Moncada “ens va fer entendre que el que érem, i el que som, també pot ser universal”. Després de les seves paraules, s’ha donat pas a la interpretació final conjunta del Cor de Mequinensa i la Rondalla del Poble de Ebre nostre, en la qual també ha col·laborat el públic assistent, i amb la qual s’ha tancat l’acte.
L’homenatge ha servit no només per recordar l’escriptor desaparegut fa dues dècades, sinó també per reafirmar el compromís del municipi amb la llengua, la cultura i la memòria col·lectiva que Moncada va saber transformar en literatura immortal, i que ha convertit la localitat en universal.