Ramón Sistac, que va actuar com a portaveu dels membres del Jurat format per Chusé Aragüés, Carme Alcover, Andrés Coso, el propi Sistac i Darío Vidallet, regidor de cultura, afirmava que “pot semblar sorprenent que ens arribi un treball d'Hongria, però la realitat és que les relacions entre la cultura hongaresa i la cultura en llengua catalana estan molt consolidades”. A més, sobre el treball guanyador assegurava que “té el mèrit de tenir una aplicació pràctica perquè situa el context intel·lectual de Moncada i tot el context geogràfic i cultural de Mequinensa cosa que facilita la difusió de l'obra de l'escriptor i la comprensió”.
Per la seva banda, Krisztina Nemes, es mostrava agraïda pel guardó després de rebre l'estatueta del Premi que es lliurava per primera vegada al guanyador i explicava com va conèixer l'obra de Moncada. Va ser a través d'una recomanació de l' Eloi Castelló, mort el 2007 als 34 anys, traductor i lector de català a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest, i d'un poema de Jozsef Attila, el favorit de l'autora, dedicat al riu Danubi que va relacionar amb l'Ebre i que va acabar amb la traducció a l'hongarès de Camí de Sirga, la universal obra de Moncada, de la que va realitzar la pròpia Nemes. En su presentación destacaba que el trabajo ganador «gira al voltant de tres potes: història, literatura i identitat” encara que “Moncada no és historiador, la seva literatura està lligada a la història de Mequinensa que ens fa saber com som, conèixer la nostra identitat, els nostres sentiments”.