Tot i el retard en la seva convocatòria, a conseqüència de la Covid-19, el procediment per atorgar-les continua amb l'objectiu que el lliurament de les mateixes es realitzi abans que acabi l'any.
La convocatòria de las XXVII Beques de la Fundació Joaquín Torres de Mequinensa destinades a estudiants universitaris de la localitat ha rebut un total de 29 sol·licituds, tres més que el 2019. L'edició del 2020 ha estat marcada per la incidència de la pandèmia de la Covid-19 en els fons que gestiona la Fundació i dels beneficis del qual es nodreixen aquests ajuts per la qual cosa l' Ajuntament de Mequinensa va decidir realitzar una aportació del pressupost municipal perquè puguin lliurar-se.
Un cop tancat el termini de presentació de sol·licituds els diferents òrgans de la Fundació es reuniran telemàticament per fixar la dotació econòmica de cadascuna de les ajudes, comprovar que els sol·licitants compleixen amb els requisits recollits en les bases de la convocatòria i fixar una data de lliurament, que es durà a terme amb tota probabilitat abans de final d'any en un format encara per determinar condicionat per les restriccions vigents lligades a l'evolució de l'alerta sanitària.
En els seus 26 anys d'història s'han lliurat un total de 616 beques per un import que ronda els 750.000 euros. Aquests ajuts són possibles gràcies a la generosa donació de Joaquín Torres, un mequinensà que va fer fortuna a Amèrica Llatina en el món editorial.
Joaquín Torres Arbiol
Joaquín Torres Arbiol és l'emigrant ultramarí més notable i generós del "Poble". Nascut Mequinensa el 8 de juny de 1901, aquest filantròpic mequinensà va deixar la seva vila natal als 21 anys per fer el servei militar. A Madrid, com a producte d'una sèrie de casualitats va acabar entrant a treballar a l'editorial Espasa, la futura i potent Espasa Calp.
Tan rellevant va haver de ser el seu treball a l'empresa que poc després, el 1926, l'editorial el va enviar a Buenos Aires amb l'objectiu de crear una delegació a la capital argentina. Va compatibilitzar el seu treball a més, com a comercial d'altres editorials espanyoles com Seix Barral i Cervantes. Es va dedicar a detectar edicions clandestines, fraudulentes, sobretot les vingudes de Xile, així advertia editorials i llibreries per impedir la seva adquisició, lluitant així contra la pirateria. L'any 1931 es va convertir en propietari de l'editorial Joventut Argentina.