La commemoració oficial tindrà lloc a finals de febrer, coincidint amb el Dia Internacional de la Llengua Materna, en un acte més reivindicatiu del previst a causa de la anunciada modificació de la Llei de Patrimoni pel que fa al reconeixement del català a Aragó i de l'aragonès.
El 1 de febrer de 1984, 17 ajuntaments de la zona oriental d'Aragó es van reunir a Mequinensa amb el conseller de cultura del Govern d'Aragó, José Bada, i amb Sebastián Caballé com a alcalde amfitrió en aquell moment. Van signar la Declaració de Mequinensa, un document en què es reconeixia que, a Aragó, "es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que es parla a la Franja Oriental pertany al patrimoni cultural d'Aragó". Aquesta declaració va servir, entre altres qüestions, per impulsar l'ensenyament del català a les aules.
La commemoració d'aquesta efemèride, que va suposar un pas decidit en la lluita per la defensa, dignificació i promoció del català a Aragó, s'ha programat per al dissabte 24 de febrer, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de la Llengua Materna. Un acte que serà més reivindicatiu del que inicialment estava previst a causa de l'anunci del Govern d'Aragó d'eliminar el reconeixement explícit del català a Aragó i l'aragonès de la Llei de Patrimoni, recollit a l'article 4, i dels retalls en matèria de llengües pròpies que s'han produït.
Una situació que recorda a la del juny de 2013 amb l'aprovació de la Llei de Llengües que establia que les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó serien la Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental (LAPAO) i la Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenca i Prepirinenca (LAPAPYP), la qual cosa va motivar la segona Declaració de Mequinenza. Un document signat per 28 ajuntaments, en aquesta ocasió amb Magda Godia com a amfitriona, en el qual es denunciava el ridícul d'aquella denominació, que "no té cap fonament científic ni acadèmic", i es demanava la derogació de la norma.