Antonio Sanjuán, alcalde de Mequinensa, ha apel·lat a l'esperit de la primera declaració de Mequinensa i ha advertit que "cal estar atents, veure què passa i, si és necessari, ens haurem de tornar a reunir per a una tercera Declaració" davant les intencions del Govern d'Aragó d'eliminar el reconeixement explícit del català i l'aragonès de la Llei de Patrimoni. A més, mostrava la seva preocupació pel futur de l'ensenyament del català a les aules, per això afirmava que "esperem que la veu que avui hem alçat sigui escoltada" i feia una crida a la unitat d'acció "cal respectar totes les sensibilitats, però no ens podem aturar a triar el color de les parets d'una habitació quan ens volen enderrocar la casa".

En l'acte ha participat la filòloga mequinensana Maite Moret, qui ha aportat que "el rigor científic ens porta a afirmar que a Aragó hi ha tres llengües: aragonès, castellà i català", una evidència demostrada a través de documents històrics que es guarden en diferents arxius. A més, recordava que "la llengua no és propietat dels polítics ni dels estudiosos, la llengua és dels parlants, que són els responsables d'usar-la i transmetre-la".

Els alcaldes d'Areny de la Noguera, Nonasp i Bonansa, signants de la primera Declaració de Mequinensa del 1984, Joaquín Pallarés, José Albiac i Marcelino Iglesias, han mantingut un petit col·loqui moderat per la periodista Miriam Riau, conductora de l'acte. Pallarés recordava el que va suposar la Declaració, "ho vam viure amb molta alegria", i davant la nova amenaça que pateixen l'aragonès i el català assegurava que "sempre estem donant-li voltes al mateix". Recordava que "la llengua ha de ser l'instrument per crear una convivència, que ara més que mai és necessària".

Iglesias es referia al "govern catalanista del popular Lanzuela" que va incloure en la Llei de Patrimoni d'Aragó i en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó que el català i l'aragonès són llengües d'Aragó "per aquest suport de Pujol a Aznar per aconseguir la presidència en el qual es va passar del 'Pujol enano habla castellano' a parlar català en la intimitat". Pel que fa a l'ensenyament del català a les aules afirmava que "fa 40 anys que s'ensenya i als alumnes no els han sortit banyes" i mostrava la seva preocupació per "la situació per la qual travessa l'aragonès". Finalment, Albiac reclamava respecte ja que "la llengua és de tots, sabem el que parlem i ells també ho saben", referint-se a l'executiu autonòmic, i sentenciava "tenim l'honor de tenir la nostra cultura i la nostra llengua, l'orgull de parlar-la i el deure de mantenir-la i defensar-la".

En l'acte, en el qual el Grup de Teatre Garbinada de l'Associació "La Dona" ha llegit textos de Jesús Moncada i Desideri Lombarte, també han participat els professors de català. Mariví Basallo, del seminari del professorat, es fixava en les conseqüències de la signatura de la Declaració fa quatre dècades, gràcies a la qual "milers d'alumnes han passat per les aules sense haver de canviar la seva llengua en traspassar la porta de l'escola com van haver de fer els seus pares i avis", i assegurava que "com a docents no consentirem que els alumnes del nostre territori perdin el dret d'escriure, parlar, pensar i construir un món millor en català".

Abans de l'actuació musical de Julia Cruz i Carla Azanuy amb la qual s'ha tancat la celebració, s'ha procedit a la lectura d'un manifest, en català i aragonès, elaborat per una vintena d'entitats culturals i obert a noves adhesions a càrrec de Lourdes Ibarz, de l'Associació Coses del Poble, i de Julia Ara, per part de Rolde d'Estudis Altoaragonesos. Un document en el qual es fa referència a la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, l'Estatut d'Autonomia d'Aragó i la Llei de Patrimoni d'Aragó, "un marc legal que reafirma el compromís de la societat aragonesa amb la preservació de la seva diversitat lingüística i cultural", i que xoca amb els anuncis del Govern d'Aragó al qual s'exigeix que retiri qualsevol iniciativa que posi en perill el seu estatus i reconeixement.