{"id":12979,"date":"2025-09-05T09:49:43","date_gmt":"2025-09-05T07:49:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.museosdemequinenza.com\/?p=12979"},"modified":"2025-09-05T10:02:14","modified_gmt":"2025-09-05T08:02:14","slug":"el-adn-antiguo-del-yacimiento-de-los-castellets-de-mequinenza-ofrece-respuestas-sobre-parentesco-rituales-y-migraciones-durante-el-final-de-la-edad-del-bronce","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.museosdemequinenza.com\/ca\/el-adn-antiguo-del-yacimiento-de-los-castellets-de-mequinenza-ofrece-respuestas-sobre-parentesco-rituales-y-migraciones-durante-el-final-de-la-edad-del-bronce\/","title":{"rendered":"L\u2019ADN antic del jaciment dels Castellets de Mequinensa ofereix respostes sobre parentiu, rituals i migracions durant la fi de l\u2019Edat del Bronze."},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un estudi internacional liderat per la Universitat de Saragossa ha analitzat l\u2019ADN antic d\u2019un dels t\u00famuls m\u00e9s destacats de la necr\u00f2polis dels Castellets II, a Mequinensa, un jaciment clau de la fi de l\u2019Edat del Bronze al nord-est peninsular.\u00a0<\/strong><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La necr\u00f2polis dels Castellets II, a Mequinensa, jaciment clau de la fi de l\u2019Edat del Bronze al nord-est peninsular, continua proporcionant informaci\u00f3 sobre les comunitats de l\u2019\u00e8poca i les seves pr\u00e0ctiques funer\u00e0ries. Un estudi recentment publicat a la revista Communications Biology, liderat per la Universitat de Saragossa, ofereix noves dades sobre els or\u00edgens gen\u00e8tics de la poblaci\u00f3 de l\u2019\u00e8poca, aix\u00ed com sobre les seves estructures familiars, gr\u00e0cies a l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019ADN antic d\u2019un dels t\u00famuls \u2013 munticles funeraris \u2013 m\u00e9s destacats d\u2019aquest jaciment, concretament, el t\u00famul 2, l\u2019\u00fanic enterrament col\u00b7lectiu de gran entitat del jaciment, amb m\u00e9s de 30 individus.<\/p>

En conjunt, les an\u00e0lisis gen\u00e8tiques indiquen l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019una continu\u00eftat poblacional estricta des del Bronze Mitj\u00e0 i evidencien l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un flux gen\u00e8tic que va contribuir a configurar la diversitat biol\u00f2gica d\u2019aquestes comunitats. Les dades revelen que els individus tenien un origen mixt procedent de dues fonts d\u2019ascend\u00e8ncia diferents. Una d\u2019elles estava vinculada a poblacions d\u2019Europa Central, probablement a trav\u00e9s de grups del sud de Fran\u00e7a, i mostrava una proporci\u00f3 m\u00e9s gran d\u2019ascend\u00e8ncia estepari que els individus del Bronze Mitj\u00e0 a la mateixa regi\u00f3. L\u2019altra font estava m\u00e9s relacionada amb poblacions del sud-est de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, un aspecte que mereix ser investigat amb m\u00e9s profunditat, ja que la mobilitat intrapeninsular i les seves possibles connexions amb l\u2019\u00e0mbit mediterrani encara no estan plenament caracteritzades.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L\u2019equip tamb\u00e9 ha pogut reconstruir aspectes socials a nivell local: el gran t\u00famul funerari va ser utilitzat per una fam\u00edlia extensa, amb vincles biol\u00f2gics m\u00e9s forts per la l\u00ednia paterna que per la materna. Dos ter\u00e7os dels enterrats estaven emparentats, i la comunitat practicava cert grau d\u2019endog\u00e0mia. Aquests resultats amplien el coneixement sobre les pr\u00e0ctiques de parentiu a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica durant el Bronze Final.<\/p>

El punt de partida d\u2019aquest estudi, liderat per Marina Bretos, investigadora predoctoral adscrita a l\u2019Institut Universitari de Recerca en Ci\u00e8ncies Ambientals d\u2019Arag\u00f3 (IUCA \u2013 Universitat de Saragossa), Jes\u00fas Picazo (IUCA \u2013 Universitat de Saragossa) i Vanessa Villalba-Mouco, investigadora Ram\u00f3n y Cajal de l\u2019Institut de Biologia Evolutiva (IBE-CSIC), juntament amb un equip internacional, va ser el car\u00e0cter singular d\u2019aquest jaciment: una necr\u00f2polis on van conviure alhora dues pr\u00e0ctiques rituals diferents, la inhumaci\u00f3 i la incineraci\u00f3. L\u2019\u00fas d\u2019aquesta \u00faltima ha estat associat a la literatura arqueol\u00f2gica amb la dispersi\u00f3 de la Cultura dels Camps d\u2019Urnes, un fenomen molt controvertit pel que fa a la seva causalitat: fou una dispersi\u00f3 cultural associada a una dispersi\u00f3 poblacional? At\u00e8s que els Castellets s\u00f3n un jaciment on, a priori, ambdues pr\u00e0ctiques van conviure (fet constatat nom\u00e9s en un parell de jaciments europeus), esdev\u00e9 una font d\u2019informaci\u00f3 \u00fanica per estudiar aquest fenomen. Les t\u00e8cniques de recuperaci\u00f3 d\u2019ADN antic encara no han superat la barrera que suposen les altes temperatures per a la conservaci\u00f3 del material gen\u00e8tic, de manera que nom\u00e9s s\u2019han estudiat individus inhumats. L\u2019objectiu principal de l\u2019estudi va ser el T\u00famul 2, l\u2019\u00fanic enterrament col\u00b7lectiu de gran entitat (amb m\u00e9s de 30 individus), que combina trets tradicionals \u2014com la col\u00b7lectivitat i certes reminisc\u00e8ncies megal\u00edtiques\u2014 amb elements innovadors \u2014com part de l\u2019estri funerari format per cer\u00e0miques caracter\u00edstiques de la cultura dels Camps d\u2019Urnes.<\/p>

De la mateixa manera, la investigadora Marina Bretos, qui ha realitzat els an\u00e0lisis gen\u00e8tics en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019Institut Max Planck d\u2019Antropologia Evolutiva (Leipzig, Alemanya), assenyala: \u201cl\u2019objectiu de l\u2019estudi \u00e9s tamb\u00e9 establir una base de comparaci\u00f3 per a futures recerques, les quals podrien integrar an\u00e0lisis d\u2019is\u00f2tops d\u2019estronci amb dades gen\u00e8tiques per permetre estudiar la mobilitat d\u2019individus tant cremats com no cremats, oferint una visi\u00f3 m\u00e9s completa de les din\u00e0miques poblacionals del passat\u201d.<\/p>

Aix\u00ed, aquest estudi no nom\u00e9s aporta noves claus sobre el passat, sin\u00f3 que obre una finestra perqu\u00e8 futures recerques continu\u00efn desentrellant com es movien i es barrej\u00e0ven les comunitats antigues.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un estudio internacional liderado por la Universidad de Zaragoza ha analizado el ADN antiguo de uno de los t\u00famulos m\u00e1s destacados de la necr\u00f3polis de Los Castellets II, en Mequinenza, un yacimiento clave de la Edad del Bronce Final del noreste peninsular.\u00a0 La necr\u00f3polis de Los Castellets II, en Mequinenza, yacimiento clave de la Edad<\/p>\n

Read More<\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":12980,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[],"class_list":["post-12979","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria-en"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.museosdemequinenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12979","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.museosdemequinenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.museosdemequinenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museosdemequinenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museosdemequinenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12979"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.museosdemequinenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12979\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12990,"href":"https:\/\/www.museosdemequinenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12979\/revisions\/12990"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museosdemequinenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12980"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.museosdemequinenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12979"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museosdemequinenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12979"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museosdemequinenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12979"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}