{"id":11984,"date":"2025-03-04T14:10:31","date_gmt":"2025-03-04T12:10:31","guid":{"rendered":"https:\/\/www.museosdemequinenza.com\/?page_id=11984"},"modified":"2025-03-17T11:37:08","modified_gmt":"2025-03-17T09:37:08","slug":"dones-mequinensanes-que-van-fer-historia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.museosdemequinenza.com\/ca\/dones-mequinensanes-que-van-fer-historia\/","title":{"rendered":"Mujeres mequinenzanas que hicieron historia"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En el marc de l'8M, des dels Museus de Mequinensa recordem cinc dones de Mequinensa que, al segle XIX i principis del XX, van desafiar els l\u00edmits de la seva \u00e8poca i van deixar empremta en la hist\u00f2ria. Pilar Pascual Sanjuan, Mar\u00eda Quintana Ferragut, Elvira Ibarz Ibarz, Mar\u00eda Castell\u00f3 Ibarz i Mar\u00eda Vall\u00e9s Sostres van ser pioneres en els seus respectius camps, obrint cam\u00ed per a les generacions futures.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Pilar Pascual de Sanju\u00e1n, Pilar Pascual Ibars<\/i> (1837-1899)<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Pilar Pascual de Sanju\u00e1n va n\u00e9ixer el 23 de mar\u00e7 de 1837 a Cartagena (M\u00farcia), filla de Francisco Pascual, capit\u00e0 d'artilleria, i de la mequinensana Mariana Ibars. Despr\u00e9s de la prematura mort del seu pare, van tornar a Mequinensa amb la seva mare, que es va encarregar de la seva educaci\u00f3. Pilar va mostrar des de jove una gran passi\u00f3 per la lectura i un inter\u00e8s particular per l'ensenyament de les nenes. Als 21 anys es va casar amb el farmac\u00e8utic mequinenzano Joaqu\u00edn Sanju\u00e1n, amb qui es va traslladar a Lleida, on va obtenir el t\u00edtol de mestressa i va fundar la seva pr\u00f2pia escola. Despr\u00e9s de quedar v\u00eddua als 30 anys, va intensificar la seva carrera docent, aconseguint diverses places d'ensenyament en diverses ciutats com Sabadell i Barcelona. Va ser una figura clau en l'educaci\u00f3 femenina i va jugar un paper fonamental en la vida cultural de Barcelona.<\/p>\n

Al llarg de la seva vida, Pilar Pascual de Sanju\u00e1n no nom\u00e9s es va dedicar a la doc\u00e8ncia, sin\u00f3 tamb\u00e9 a l'escriptura. Va ser poetessa, dramaturga i periodista, i les seves obres estaven orientades principalment a l'educaci\u00f3 infantil femenina. Entre els seus t\u00edtols m\u00e9s destacats es troben Flora<\/i>,\u00a0Los Albores de la Vida<\/em>\u00a0o\u00a0Lecciones de Econom\u00eda Dom\u00e9stica para Madres de Familia<\/em>Els seus llibres van ser reeditats en nombroses ocasions i van tenir un gran impacte en els inicis del feminisme a Espanya. Pilar va morir el 1899 a Barcelona, deixant un important llegat literari i pedag\u00f2gic, convertint-se en una de les figures m\u00e9s influents en l'educaci\u00f3 femenina del segle XIX a Espanya.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Mar\u00eda Quintana Ferragut (1878-1968)<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Mar\u00eda Quintana Ferragut va n\u00e9ixer a Mequinensa el 15 d'abril de 1878 i va morir a Madrid el 23 de novembre de 1968. Des de jove va destacar pel seu brillant expedient acad\u00e8mic, fet que li va permetre obtenir una beca per estudiar a l'Escola Normal de Mestres, on es va graduar amb excel\u00b7lents qualificacions. Va comen\u00e7ar la seva carrera docent en diversos centres escolars de Saragossa, i m\u00e9s tard es va traslladar a Navarra despr\u00e9s d'obtenir la pla\u00e7a de mestressa titular. La seva carrera va continuar a Sevilla com a Inspectora de Primera Ensenyament i, l'any 1911, va aconseguir un fet hist\u00f2ric en ser nomenada Inspectora General d'Ensenyament Primari, convertint-se en la primera dona d'Espanya a aconseguir aquest c\u00e0rrec despr\u00e9s d'obtenir un dels tres primers llocs en la primera promoci\u00f3 de l'Escola d'Estudis Superiors de Magisteri.<\/p>\n

Va ser una figura clau en la pol\u00edtica educativa del seu temps i defensora activa de l'educaci\u00f3 infantil, promovent iniciatives com les col\u00f2nies escolars o les Escoles Maternals. A Mequinensa, durant la Dictadura de Primo de Rivera, va aconseguir una subvenci\u00f3 per a la construcci\u00f3 d'un magn\u00edfic grup escolar que acolliria les escoles i que rebria el seu nom en honor al seu llegat. Va ser vocal de la Federaci\u00f3 Ib\u00e8rica de Societats Protectores d'Animals i Plantes i va habilitar el seu xalet a Salou com a seu de col\u00f2nies d'estiu per a nens mequinenzans. Va ser distingida amb diverses condecoracions com la Creu d'Alfons XII, i va rebre els t\u00edtols d'encomanda d'Alfons X el Savi i la Creu al M\u00e8rit Civil.\u00a0<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Elvira Ibarz Ibarz (1891-1953 )<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Elvira Ibarz, juntament amb el seu marit Jaume Beleta i la seva fam\u00edlia, es va involucrar activament en la lluita antifranquista i en la Resist\u00e8ncia Francesa durant la Segona Guerra Mundial. Despr\u00e9s de la Guerra Civil Espanyola, la fam\u00edlia es va refugiar al sud de Fran\u00e7a, organitzant l'explotaci\u00f3 forestal al Col de Py per encobrir les activitats dels guerrillers espanyols. Les tres dones de la fam\u00edlia, Elvira, Conchita i la seva filla Mar\u00eda, van actuar com a enlla\u00e7os per als maquis, transportant missatges i subministraments. Al maig de 1944, la seva casa va ser assaltada per les forces col\u00b7laboracionistes de la Fran\u00e7a Ocupada, resultant en la captura de les tres dones, que van ser entregades a la Gestapo i interrogades abans de ser deportades en el \u201ctren fantasma\u201d cap a Alemanya.<\/p>\n

Tras un largo y penoso traslado, fueron internadas al campo de concentraci\u00f3n de Dachau y Ravensbr\u00fcck, donde fueron sometidas a trabajos forzados. En condiciones inhumanas, Elvira fue castigada por sabotaje, y su hija Mar\u00eda enferm\u00f3 gravemente y fue trasladada a Bergen-Belsen. A medida que los nazis evacuaban los campos ante el avance aliado, Elvira y Conxita sobrevivieron a la \u00abmarcha de la muerte\u00bb, logrando escapar y alcanzar las fuerzas rusas y estadounidenses. Tras la guerra, regresaron a Toulouse, donde se reencontraron con Jaume. Elvira fallec\u00eda en 1953.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Mar\u00eda Castell\u00f3 Ibarz (1914-1945)<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Mar\u00eda Castell\u00f3 Ibarz va n\u00e9ixer el 1914 a Mequinensa i la seva inf\u00e0ncia va quedar marcada per l'emigraci\u00f3 a causa de la crisi minera. La seva mare i el seu padrastre, compromesos pol\u00edticament, van formar part de la resist\u00e8ncia contra el r\u00e8gim franquista. Despr\u00e9s de la derrota de la Rep\u00fablica, la fam\u00edlia es va exiliar a Fran\u00e7a, on Mar\u00eda i el seu marit Josep Ferrer van col\u00b7laborar activament amb les xarxes de resist\u00e8ncia, ajudant a evadir persones perseguides pels nazis i realitzant feines clandestines a trav\u00e9s de la Xarxa Ponz\u00e1n, que va evacuar a milers de persones, incloent-hi aviadors i refugiats de diferents pa\u00efsos ocupats.<\/p>\n

Con la invasi\u00f3n nazi de Francia, ella y otras mujeres de la familia, conocidas como \u00ablas Beleta\u00bb, continuaron la lucha operando en el sur de Francia y colaborando con guerrilleros clandestinos. Fueron detenidas en 1944 tras un tiroteo en su casa, donde escond\u00edan un grupo de guerrilleros, y aunque fueron sometidas a torturas, nunca revelaron informaci\u00f3n sobre sus actividades. Finalmente, fueron deportadas a los campos de concentraci\u00f3n nazis, primero a Dachau, a Ravensbr\u00fcck y finalmente a Berguen-Belsen. Un a\u00f1o despu\u00e9s de su liberaci\u00f3n, Mar\u00eda fallecer\u00eda en Tolouse en 1945 a causa de las enfermedades contra\u00eddas.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Mar\u00eda Vall\u00e9s Sostres (1917-1937)<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Mar\u00eda Vall\u00e9s Sostres va n\u00e9ixer el 15 d'octubre de 1917 a Mequinensa. Va ser una pianista prodigi que va destacar a l'escena musical catalana dels anys vint i trenta. Des de petita, va mostrar un talent excepcional per la m\u00fasica, sent instru\u00efda inicialment pel seu pare, Leopoldo Vall\u00e8s. Posteriorment, va continuar la seva formaci\u00f3 a Barcelona amb el reconegut pianista Joan Molinari i Galceran. Als onze anys, la seva brillantor al piano la va portar a oferir recitals al Palau de la M\u00fasica Catalana i a altres ciutats catalanes, obtenint els elogis de la cr\u00edtica i del p\u00fablic. El seu repertori inclo\u00efa peces de Mozart, Chopin, Schubert i Alb\u00e9niz, i el seu virtuosisme la va convertir en una de les promeses m\u00e9s destacades del panorama musical de l'\u00e8poca.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, la seva prometedora carrera es va veure truncada per la seva prematura mort el 15 de juny de 1937, als 19 anys, a causa d'una pneum\u00f2nia. Malgrat la seva curta vida, va deixar una empremta important en l'\u00e0mbit musical, sent recordada per la seva destresa i sensibilitat interpretativa. El seu talent va ser \u00e0mpliament reconegut per la premsa catalana de l'\u00e8poca, que la descrivia com una concertista excepcional amb un futur brillant. Est\u00e0 enterrada al cementiri del Poblenou de Barcelona.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el marco del 8M, desde los Museos de Mequinenza recordamos a cinco mujeres de Mequinenza que, en el siglo XIX y principios del XX, desafiaron los l\u00edmites de su \u00e9poca y dejaron huella en la historia. Pilar Pascual Sanjuan, Mar\u00eda Quintana Ferragut, Elvira Ibarz Ibarz, Mar\u00eda Castell\u00f3 Ibarz y Mar\u00eda Vall\u00e9s Sostres fueron pioneras<\/p>\n

Read More<\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":12022,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"class_list":["post-11984","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.museosdemequinenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11984","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.museosdemequinenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.museosdemequinenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museosdemequinenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museosdemequinenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11984"}],"version-history":[{"count":33,"href":"https:\/\/www.museosdemequinenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11984\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12055,"href":"https:\/\/www.museosdemequinenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11984\/revisions\/12055"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museosdemequinenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12022"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.museosdemequinenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11984"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}